#jotambévincdefamíliaroja és una instal·lació site specífic que fa una crida a la participació ciutadana.

Gràcies a la persistent lluita feminista durant les últimes dècades, sembla que s’està arribant al consens general que el primer pas que ha de fer una víctima d’abús masclista és parlar-ne, denunciar. Especialment des del 2017 amb el moviment #MeToo. Tot i els recels que pot despertar un moviment social tan virtual i mediatitzat; se n’ha fet tant ressò en els mitjans de comunicació que ha encoratjat moltes dones a dir #jotambé, trencant el silenci que les aïllava en la seva individualitat.

Per què no apropiar-nos de les estratègies de lluita feminista per a la lluita de la memòria roja? Potser necessitem un #MeTooRoig o un #jotambévincdefamíliaroja. La generació que va viure la postguerra ja gairebé ha desaparegut, però els seus descendents podem explicar el que sabe, o fer preguntes per esbrinar més sobre la nostra pròpia història. Compartir-ho de manera pública, encara que sigui anònimament, pot ajudar a visibilitzar que moltes venim d’un passat comú. No són fets aïllats.

En aquesta instal·lació, hi podem veure unes cordes d’estendre amb unes pinces de fusta per penjar els testimonis que emula un terrat per estendre la roba. Aquests terrats han suposat petits espais de relativa llibertat a l’estar apartats de les mirades dels veïns. També, durant la guerra i la postguerra, s’utilitzava la roba estesa en els balcons per fer arribar missatges (per exemple, si hi havia batudes s’estenia roba negra, si el camí era segur per a que els topos es desplacessin la roba era blanca, etc). Així, la instal·lació es va omplint de testimonis familiars de persones del barri que visiten l’exposició.